L'actual terme de Sabadell, amb aproximadament uns 38 km2 de superfície, està vertebrat per l'eix central del riu Ripoll, que ha configurat al llarg del temps unes terrasses superiors fèrtils a banda i banda de la seva riba, on s'hi han instal·lat grups humans ja des de la prehistòria.
És en aquestes planes i suaus carenes paral·leles al curs del Ripoll, on hi trobem emplaçats els assentaments romans, visigots i altmedievals, especialment al llarg de la serra de Sant Iscle o serra de la Salut en el costat de llevant, i al llarg de la serra o carena de Can Feu a ponent del terme.
D'aquesta manera, i pel què fa al període romà inicial podem constatar a Sabadell el pas del principal traçat de la via romana que unia Roma amb Cadis, la coneguda Via Augusta. Aquesta via de l'interior pot ser datada, en el seu traçat primigeni, a l'època republicana, tot i que es detecta una profunda i sistemàtica remodelació de tot el seu recorregut duta a terme per l'emperador August, dins un context de reestructuració territorial ampli, que s'ha datat en el decenni 16/6 aC.
En el seu recorregut al pas pel Vallès, aquesta via enllaçava, segons les fonts itineràries, tres o quatre mansiones diferents: Semproniana i Praetorium (identificades a la zona de l'actual Granollers/Parets i la Roca del Vallès), Arragone (identificada a la zona del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell) i Ad Fines (identificada a l'actual Martorell). Així, pel que fa al tram concret que creua el territori del Vallès, aquest sabem que vindria de Sant Celoni, per Llinars i la Roca, passant per Parets, Sabadell, Sant Quirze, Ca n'Ametller/Sant Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat, sud de Rubí i Castellbisbal, per anar a travessar el riu Llobregat pel pont del Diable a Martorell. Tot i així, es desconeix per on discorria físicament gran part d'aquest traçat, atès que no disposem, per ara, de cap tram conservat o, si més no, identificat amb certesa.
Així doncs, segons aquest itinerari ha estat possible plantejar el pas d'aquesta via per l'actual ciutat i terme de Sabadell, travessant longitudinalment d'est a oest el terme municipal i creuant just pel mig l'actual nucli urbà. Aquesta via passaria per la vil·la romana de la Salut, tot baixant des de la serra de Sant Iscle, creuaria el riu Ripoll a l'indret del pont de la Salut i s'enfilaria per la riba dreta fins assolir el pla on s'emplaça l'actual ciutat de Sabadell.
Les primeres restes que es van identificar a Sabadell atribuïbles a aquest tram de la via Augusta van ser localitzades després de les riuades de l'any 1962, en el marge de la riba dreta del riu Ripoll passat el pont de la Salut, a escassos metres del portal de la planta baixa del molí d'en Torrella. En aquest punt l'efecte de les riuades va deixar al descobert la seqüència estratigràfica en secció del camí de Caldes, on hi havia diverses capes o nivells superposats. En el nivell més inferior, sobre la terra verge, hi havia un gruix de paviment de picadís, construït amb morter i petits fragments de terrissa d'època romana, entre ells trossos de tegulae i de dòliums.
Posteriorment, l'any 1999, amb la realització d'una intervenció arqueològica puntual la riba esquerra del riu Ripoll a l'indret del pas de l'antic camí de Caldes, es localitzà per sota dels nivells del camí un gran retall antròpic amb una consistent preparació de còdols en el seu interior. Aquestes restes han estat proposades com a possibles vestigis del rudus inferior d'un malmès tram de la via romana al seu pas pel riu Ripoll mitjançant gual. Cal tenir en compte que aquestes restes es troben localitzades entre el que seria el tram de baixada de la vila romana de la Salut i el tram de pujada al pla de Sabadell.
(Text extret de la pàgina web de la Oficina del Patrimonio de l'Ajuntament de Sabadell)
És en aquestes planes i suaus carenes paral·leles al curs del Ripoll, on hi trobem emplaçats els assentaments romans, visigots i altmedievals, especialment al llarg de la serra de Sant Iscle o serra de la Salut en el costat de llevant, i al llarg de la serra o carena de Can Feu a ponent del terme.
D'aquesta manera, i pel què fa al període romà inicial podem constatar a Sabadell el pas del principal traçat de la via romana que unia Roma amb Cadis, la coneguda Via Augusta. Aquesta via de l'interior pot ser datada, en el seu traçat primigeni, a l'època republicana, tot i que es detecta una profunda i sistemàtica remodelació de tot el seu recorregut duta a terme per l'emperador August, dins un context de reestructuració territorial ampli, que s'ha datat en el decenni 16/6 aC.
En el seu recorregut al pas pel Vallès, aquesta via enllaçava, segons les fonts itineràries, tres o quatre mansiones diferents: Semproniana i Praetorium (identificades a la zona de l'actual Granollers/Parets i la Roca del Vallès), Arragone (identificada a la zona del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell) i Ad Fines (identificada a l'actual Martorell). Així, pel que fa al tram concret que creua el territori del Vallès, aquest sabem que vindria de Sant Celoni, per Llinars i la Roca, passant per Parets, Sabadell, Sant Quirze, Ca n'Ametller/Sant Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat, sud de Rubí i Castellbisbal, per anar a travessar el riu Llobregat pel pont del Diable a Martorell. Tot i així, es desconeix per on discorria físicament gran part d'aquest traçat, atès que no disposem, per ara, de cap tram conservat o, si més no, identificat amb certesa.
Així doncs, segons aquest itinerari ha estat possible plantejar el pas d'aquesta via per l'actual ciutat i terme de Sabadell, travessant longitudinalment d'est a oest el terme municipal i creuant just pel mig l'actual nucli urbà. Aquesta via passaria per la vil·la romana de la Salut, tot baixant des de la serra de Sant Iscle, creuaria el riu Ripoll a l'indret del pont de la Salut i s'enfilaria per la riba dreta fins assolir el pla on s'emplaça l'actual ciutat de Sabadell.
Les primeres restes que es van identificar a Sabadell atribuïbles a aquest tram de la via Augusta van ser localitzades després de les riuades de l'any 1962, en el marge de la riba dreta del riu Ripoll passat el pont de la Salut, a escassos metres del portal de la planta baixa del molí d'en Torrella. En aquest punt l'efecte de les riuades va deixar al descobert la seqüència estratigràfica en secció del camí de Caldes, on hi havia diverses capes o nivells superposats. En el nivell més inferior, sobre la terra verge, hi havia un gruix de paviment de picadís, construït amb morter i petits fragments de terrissa d'època romana, entre ells trossos de tegulae i de dòliums.
Posteriorment, l'any 1999, amb la realització d'una intervenció arqueològica puntual la riba esquerra del riu Ripoll a l'indret del pas de l'antic camí de Caldes, es localitzà per sota dels nivells del camí un gran retall antròpic amb una consistent preparació de còdols en el seu interior. Aquestes restes han estat proposades com a possibles vestigis del rudus inferior d'un malmès tram de la via romana al seu pas pel riu Ripoll mitjançant gual. Cal tenir en compte que aquestes restes es troben localitzades entre el que seria el tram de baixada de la vila romana de la Salut i el tram de pujada al pla de Sabadell.
(Text extret de la pàgina web de la Oficina del Patrimonio de l'Ajuntament de Sabadell)
0 comentaris:
Publica un comentari