EL NÚMERO 6 DE STILUS, JA DISPONIBLE

L'Associació Cultural Hispania Romana acaba de publicar el número 6 de la revista Stilus en la qual podreu trobar interessants articles sobre la civilització romana. En aquesta ocasió hem reunit una sèrie de textos que toquen diversos aspectes de la Segona Guerra Púnica. Sense pretendre ser una crònica detallada d'aquest esdeveniment, a la revista trobareu una descripció dels exèrcits en lliça i un repàs a les seves trobades sobre terres itàliques. Respecte a la seva incidència en altres territoris, repassem la important batalla de Baecula a Hispània i l'epíleg de Pidna (Macedònia).

No deixeu de llegir tampoc els interessants articles sobre la càrrega simbòlica de les armes antigues, la indústria editorial a l'antiga Roma, el dret republicà o els ritus endevinatoris que utilitzaven les vísceres per conèixer el futur i els designis divins.

No podem deixar passar l'ocasió de l'estrena de la pel lícula "Àgora" per deixar la nostra aportació al millor coneixement de la figura històrica d'Hipàtia d'Alexandria. A més a més, com a novetat, en aquest número estrenem una secció amb les nostres recomanacions culturals. Tot això i més, a l'abast de tot el món, de forma gratuïta, tan sols punxant en http://www.stilus.hispaniaromana.es/

STILUS, LA REVISTA SOBRE L'ANTIGA ROMA

La revista Stilus va començar a gestar-se a principis de l'any 2007 com un canal de comunicació de l'associació cultural Hispania Romana. L'objectiu primordial d'aquesta iniciativa és donar a conèixer una civilització essencial per entendre el món actual. En aquests mesos, hem dut a terme la nostra meta a través de nombrosos articles escrits de forma desinteressada pels socis de HR; professors com Fernando Quesada, Cristian Mir o Julio Rodríguez; escriptors com Juan Carlos Martín Leroy i Olalla García; arqueòlegs com Juan Antonio Martín Ruiz, César Pociña o José María Solia.


HISPANIA ROMANA: DIVULGAR PER PRESERVAR

L'Associació cultural Hispania Romana és una organització sense ànim de lucre que fomenta el coneixement de l'Antiguitat i, en especial, de la presència romana a la península ibèrica. Estem dedicats a l'estudi de la cultura romana, la seva llengua i costums. Per tal de preservar aquest llegat realitzem iniciatives com ara xerrades, esdeveniments reconstrucció i la publicació d'articles de divulgació a la nostra revista gratuïta Stilus. També és el nostre desig que l'Associació sigui un espai comú per a que els seus membres comparteixin les seves aficions satisfacin interessos comuns.

Més informació a:

www.hispaniaromana.com
http://legioviiii.foros.ws/

VISITA A LA CELLA VINARIA DE VALLMORA (TEIÀ)

El dissabte 12 de desembre, l'Associació Arraona Romana va organitzar una nova activitat consistent en la visita del parc arqueològic de la Cella Vinaria de Vallomora a Teià i a la que van assistir 32 associats, familiars i amics.

La visita va ser dirigida per l'Antoni Martin, l'arqueòleg que va dirigir la creació i posta en marxa del jaciment arqueològic.

Per començar es va mostrar un audiovisual que sota l'excusa d'explicar la vida del responsable de l'activitat en temps de Roma, l'esclau Lucius Pedanius Clements que més tard va adquirir la condició de llibert, va explicar d'una forma molt amena i emotiva la història i desenvolupament d'aquesta part de la laietania romana i el procés de creació del vi.

A continuació es va realitzar la visita al parc arqueològic amb extenses i documentades explicacions per part del nostre cicerone del jaciment arqueològic únic en el seu gènere.

El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietania romana amb activitat documentada entre els segles I aC i V dC.

Descobert per Lluís Galera el 1966, el jaciment permet explicar com s'elaborava el vi a l'època romana. Conserva vestigis de les sales de premsat (torcularia), dels dipòsits de most (laci) i de tines de ceràmica semisoterrades (dolia defossa) per a la fermentació i envelliment del vi.

En un projecte únic d'arqueologia experimental i per una millor comprensió del jaciment s'han reconstruït dues premses romanes i a més a més s'ha començant la plantació de ceps de vinya per, en un parell d'anys, treballar també en la creació seguint els mètodes romans d'un vi elaborat per la pròpia Cella Vinaria.

Vint-i-dos segles després, el parc arqueològic Cella Vinaria permet entendre com era el conreu, la producció i la comercialització del vi laietà a l'època romana.

Una magnifica visita que va deixar gratament impressionats als assistents i que demostra una vegada més com es pot fer atractiva l'arqueologia i la seva difusió.

Des d'aquí hem d'agrair als responsables del Centre d'Acollida Turística i en especial al Toni Martin la seva magnifica acollida i en justa correspondència encoratgem a tots els que llegeixin aquest article amants del la cultura clàssica i de l'arqueologia que no deixin de visitar aquest magnific parc arqueològic.

A continuació un mostrem un reportatge fet per la Maria Sánchez de la visita. Us recomano que el veieu tot seguit i aprendreu molt de com es feia el vi romà.

Cella Vinaria de Vallmora

SABADELL ROMANA (I): LA VIA AUGUSTA

L'actual terme de Sabadell, amb aproximadament uns 38 km2 de superfície, està vertebrat per l'eix central del riu Ripoll, que ha configurat al llarg del temps unes terrasses superiors fèrtils a banda i banda de la seva riba, on s'hi han instal·lat grups humans ja des de la prehistòria.

És en aquestes planes i suaus carenes paral·leles al curs del Ripoll, on hi trobem emplaçats els assentaments romans, visigots i altmedievals, especialment al llarg de la serra de Sant Iscle o serra de la Salut en el costat de llevant, i al llarg de la serra o carena de Can Feu a ponent del terme.

D'aquesta manera, i pel què fa al període romà inicial podem constatar a Sabadell el pas del principal traçat de la via romana que unia Roma amb Cadis, la coneguda Via Augusta. Aquesta via de l'interior pot ser datada, en el seu traçat primigeni, a l'època republicana, tot i que es detecta una profunda i sistemàtica remodelació de tot el seu recorregut duta a terme per l'emperador August, dins un context de reestructuració territorial ampli, que s'ha datat en el decenni 16/6 aC.

En el seu recorregut al pas pel Vallès, aquesta via enllaçava, segons les fonts itineràries, tres o quatre mansiones diferents: Semproniana i Praetorium (identificades a la zona de l'actual Granollers/Parets i la Roca del Vallès), Arragone (identificada a la zona del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell) i Ad Fines (identificada a l'actual Martorell). Així, pel que fa al tram concret que creua el territori del Vallès, aquest sabem que vindria de Sant Celoni, per Llinars i la Roca, passant per Parets, Sabadell, Sant Quirze, Ca n'Ametller/Sant Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat, sud de Rubí i Castellbisbal, per anar a travessar el riu Llobregat pel pont del Diable a Martorell. Tot i així, es desconeix per on discorria físicament gran part d'aquest traçat, atès que no disposem, per ara, de cap tram conservat o, si més no, identificat amb certesa.

Així doncs, segons aquest itinerari ha estat possible plantejar el pas d'aquesta via per l'actual ciutat i terme de Sabadell, travessant longitudinalment d'est a oest el terme municipal i creuant just pel mig l'actual nucli urbà. Aquesta via passaria per la vil·la romana de la Salut, tot baixant des de la serra de Sant Iscle, creuaria el riu Ripoll a l'indret del pont de la Salut i s'enfilaria per la riba dreta fins assolir el pla on s'emplaça l'actual ciutat de Sabadell.
Les primeres restes que es van identificar a Sabadell atribuïbles a aquest tram de la via Augusta van ser localitzades després de les riuades de l'any 1962, en el marge de la riba dreta del riu Ripoll passat el pont de la Salut, a escassos metres del portal de la planta baixa del molí d'en Torrella. En aquest punt l'efecte de les riuades va deixar al descobert la seqüència estratigràfica en secció del camí de Caldes, on hi havia diverses capes o nivells superposats. En el nivell més inferior, sobre la terra verge, hi havia un gruix de paviment de picadís, construït amb morter i petits fragments de terrissa d'època romana, entre ells trossos de tegulae i de dòliums.
Posteriorment, l'any 1999, amb la realització d'una intervenció arqueològica puntual la riba esquerra del riu Ripoll a l'indret del pas de l'antic camí de Caldes, es localitzà per sota dels nivells del camí un gran retall antròpic amb una consistent preparació de còdols en el seu interior. Aquestes restes han estat proposades com a possibles vestigis del rudus inferior d'un malmès tram de la via romana al seu pas pel riu Ripoll mitjançant gual. Cal tenir en compte que aquestes restes es troben localitzades entre el que seria el tram de baixada de la vila romana de la Salut i el tram de pujada al pla de Sabadell.

(Text extret de la pàgina web de la Oficina del Patrimonio de l'Ajuntament de Sabadell)