Corresponents al període romà republicà, entre el segle II i I aC., comptem amb els importants jaciments de la Salut i de Sant Pau de Riusec, aquest darrer excavat recentment i en gran part inèdit. Aquests jaciments tenen continuïtat al llarg de l'època romana plena o època romana imperial, durant els segles I i III dC., moment en que queden abandonats. Es tracta d'explotacions agrícoles de tipus residencial i productiu, amb una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi.
La vil·la romana de la Salut:
Aquest jaciment, conegut ja des de principis del segle XX gràcies a les primeres excavacions de 1912-1916 i 1931-1949, ha estat darrerament, i després de molts anys d'oblit, objecte de diverses intervencions arqueològiques entre 2002 i 2006. Aquestes han aportat noves dades estratigràfiques i informacions científiques que permeten completar el coneixement del jaciment després de noranta anys.
En aquest línia, disposem de força bibliografia sobre el jaciment romà, amb alguns estudis dels historiadors locals ja des de finals del segle XIX en què es donà a conèixer el jaciment. Serà especialment a partir de la dècada dels anys cinquanta del segle XX, després de les excavacions de Joan Vila Cinca (1912-1916) i Vicenç Renom (1931-1949), que es generen estudis més especialitzats i interpretacions històriques del conjunt. Aquestes interpretacions estaran enfocades en la identificació i associació de les restes romanes de la Salut amb la Arragonem mansio de la Via Augusta. Ja a la dècada dels anys 1970-1980 tenim un seguit de treballs especialitzats centrats en l'estudi concret de determinats materials arqueològics del jaciment com ara les ceràmiques sigil·lades hispàniques i les àmfores.
Així doncs, les diverses excavacions arqueològiques fetes a l'entorn del santuari de la Mare de Déu de la Salut, han testimoniat l'existència d'un important jaciment d'època romana, identificat com una vil·la de tipus rural. Tanmateix, tot i que el coneixement que tenim d'aquesta vil·la és força complet, gran part del jaciment roman encara per excavar.Aquesta vil·la sabem que va ser fundada en època republicana cap a la primera meitat del segle I aC sobre un assentament ibèric precedent, i sembla que va perdurar fins a les darreries del segle II dC o inicis del segle III dC. D'aquesta destaca una considerable pars rustica, dedicada a la producció i comercialització de vi laietà, amb una àmplia àrea de magatzem amb una seixantena de dòlies, un gran forn de producció d'àmfores tarraconenses del tipus Laietana 1 i tres forns més de ceràmica comuna i sigil·lada hispànica.
Així mateix, també destaquen les restes de la pars urbana o residencial, de la que podem identificar una àrea de banys amb presència d'una gran piscina central o natatio i dues piscines més petites de quasi dos metres de fondària, connectades per una canal principal de desguàs de més de 15 metres de llargada. Per altra banda, destaca una estança pavimentada amb un mosaic de tessel·les blanques i negres amb la figura de Neptú acompanyat d'una sirena o tritonessa, i amb un sòcol d'aplacats de marbre a les parets. Tota aquesta obra forma un conjunt constructivament unitari bastit en un mateix moment, entre finals del segle I aC. i principis del I dC., després de preparar l'indret i efectuar diversos anivellaments de terres. Així mateix, cal tenir en consideració la troballa, durant les diferents intervencions arqueològiques, de restes de suspensura, pilae, tubuli i tegula mamata, escampades per tota l'àrea del jaciment i en especial a les proximitats de l'hostatgeria. Tots aquests elements estan estretament relacionats amb els paviments sobreelevats i el sistema de calefacció subterrània (hypocaustum) de les termes, i ens permeten confirmar realment l'existència d'uns banys a la vil·la de la Salut.
Aquest centre productor i residencial de la vil·la romana de la Salut és possible relacionar-lo amb el pas de la Via Augusta per aquest indret i, fins i tot, atribuir-lo a una de les parades del seu recorregut, la Mansio Arragone, que apareix esmentada en els itineraria del vasos apol·linars de Vicarello (Itàlia) que es poden datar cap al canvi d'era, així com en d'altres fonts itineràries romanes.
Així, un cop analitzades totes les dades i les informacions existents al respecte, creiem que aquesta associació entre l'assentament romà de la Salut i l'Arragone mansio de la Via Augusta, està suficientment contrastada. D'una banda, per la mateixa evidència i entitat de les restes romanes i, ja de forma del tot concloent, per l'existència de la nombrosa documentació escrita altmedieval i la toponímia. D'aquesta manera, és del tot significativa la perdurabilitat i la fossilització del topònim antic Arraona en el mateix indret concret del seu emplaçament geogràfic.
Així ha estat possible rastrejar en els documents d'època altmedieval les diferents cites al terme d'Arraona (949, termino Arraone i 961, termine de Arrahona) i a les dues entitats de poder feudal, el castell d'Arraona (1049, castrum de Arrahona) i la parròquia d'Arraona (1007, parroquia de Rahona i 1024 la parroechia S. Felici de Arrahona), i identificar-los amb els seus corresponents emplaçaments físics, els quals es troben rodejant el punt central de la vil·la romana de la Salut.
(Text extret de la pàgina web de la Oficina del Patrimonio de l'Ajuntament de Sabadell)
0 comentaris:
Publica un comentari