Pel que fa al període alt imperial romà, entre els segles I i III dC, ja disposem de més jaciments al terme de Sabadell. Per una banda, tenim que les dues importants vil·les republicanes precedents de la Salut i de Sant Pau de Riusec continuen vigents i en funcionament, amb certes transformacions i remodelacions de les seves estructures. Per altra banda, detectem l'aparició de nous jaciments, també tipus vil·la romana residencial i productiva, com ara els casos de Can Feu, Catellarnau i Can Bonvilar, tots ells excavats parcialment.La vil·la romana de Can Feu:
Aquesta vil·la romana es troba emplaçada en un paratge arqueològic més extens i complex, situat al límit del terme de Sabadell amb Sant Quirze del Vallès, i conegut com a Bòbila Madurell-Serrat de Can Feu-Can Gambús, on es detecta l'existència de jaciments arqueològics des de l'època neolítica fins a l'època medieval. Les primeres referències sobre el jaciment romà de Can Feu són de principis del segle XX, amb la troballa puntual de ceràmiques romanes. A partir d'aquest moment s'han anat desenvolupat diverses actuacions arqueològiques al jaciment, destacant la gran excavació feta en extensió entre els anys 1987 i 1988.
Aquesta vil·la romana es troba emplaçada en un paratge arqueològic més extens i complex, situat al límit del terme de Sabadell amb Sant Quirze del Vallès, i conegut com a Bòbila Madurell-Serrat de Can Feu-Can Gambús, on es detecta l'existència de jaciments arqueològics des de l'època neolítica fins a l'època medieval. Les primeres referències sobre el jaciment romà de Can Feu són de principis del segle XX, amb la troballa puntual de ceràmiques romanes. A partir d'aquest moment s'han anat desenvolupat diverses actuacions arqueològiques al jaciment, destacant la gran excavació feta en extensió entre els anys 1987 i 1988.
El precedent immediat d'aquesta vil·la romana el tenim en un assentament d'època ibèrica del segle III aC. representat per un nombrós grup de sitges de grans capacitats, que ens indica una producció agrària elevada amb un important cultiu de cereal. Pel què fa a la vil·la romana, que abasta una superfície de 520 m2, sembla que va ser fundada cap al darrer terç del segle I aC, i va perdurar al llarg del segle I i II dC. En coneixem força bé la seva part rústica i productiva amb uns sectors destinats a tasques industrials, bàsicament a la producció de vi i de ceràmica, especialment àmfores.
A grans trets, s'han observat dues fases cronològiques i constructives diferenciades: la primera va del any 10/15 aC fins al 50 dC, moment en que la vil·la estava formada per un edifici de planta rectangular, un magatzem de dolia, un àmbit subterrani i dos forns. La segona fase, que aniria des dels anys 50 al segle II dC, ve marcada per una transformació de les dependències de l'edifici principal. Es construeixen més estances, un gran dipòsit o cup destinat a la decantació del vi, es desplaça el magatzem de dolia, s'inutilitza l'àmbit subterrani i es construeixen dos forns més de producció de ceràmica.
Aquestes estructures de caràcter industrial i de transformació agrària ens parlen d'una economia basada en la producció de vi durant el segle I (magatzem de dolia i cup de vi), que es transportava en àmfores vinàries produïdes en el mateix indret, com indiquen el forns de ceràmica documentats i les nombroses restes d'àmfora tipus Pasqual i Dressel 2/4 localitzades en els testers. A partir dels anys 50 dC. s'observa com la producció d'àmfora vinària perd pes, tot i que l'activitat terrissera continua, amb un ritme molt més reduït, i ara orientada a l'elaboració de ceràmiques de cuina d'us domèstic (gerres, plats, bols, olles) i material de construcció (tegulae i maons).
La vil·la romana de Castellarnau:
Les primeres notícies d'aquest jaciment situat a l'oest del terme, es remunten a l'any 1935 amb la troballa a la zona de restes que abasten des de l'Edat del Bronze fins a l'època romana, com ara un paviment romà, una sitja i pedres de molí. Malauradament, part d'aquest jaciment fou malmès entre els anys 70 i 80 del segle XX. Així, l'any 1997 amb motiu de l'ampliació de la urbanització de Castellarnau es porta a terme l'excavació de diverses estructures de la part productiva de la vil·la romana.
En un primer moment, que es correspon al segle I aC, es localitzen tant sols dues sitges puntuals. Són més nombroses les restes atribuïbles als segles I-II i III dC, en que es documenten diversos àmbits construïts i semiexcavats al terreny, pous, sitges, encaixos de dolia i altres retalls relacionats amb maquinaries agrícoles i un forn. Elements tots ells indicatius d'una àrea de treball de la vil·la romana. Tanmateix, gran part d'aquest jaciment, especialment la part residencial de la vil·la, és encara desconegut.
En un primer moment, que es correspon al segle I aC, es localitzen tant sols dues sitges puntuals. Són més nombroses les restes atribuïbles als segles I-II i III dC, en que es documenten diversos àmbits construïts i semiexcavats al terreny, pous, sitges, encaixos de dolia i altres retalls relacionats amb maquinaries agrícoles i un forn. Elements tots ells indicatius d'una àrea de treball de la vil·la romana. Tanmateix, gran part d'aquest jaciment, especialment la part residencial de la vil·la, és encara desconegut.
(Text extret de la pàgina web de la Oficina del Patrimonio de l'Ajuntament de Sabadell)
0 comentaris:
Publica un comentari