LA DOMUS ROMANA

 

                                         Àmbits domèstics i utensilis.

Autora: Patricia Rubio Illescas

 

1. INTRODUCCIÓ.

La temàtica que es tractarà és sobre els àmbits domèstics i utensilis en l’antiga Roma. En concret, el treball consistirà en les cases patrícies de la ciutat de Pompeia. Per què els patricis? Bàsicament, perquè sabem per la documentació històrica i arqueològica que era una societat amb grans domus, i per aquest tema pot ser molt fructífer i curiós relacionar les fonts arqueològiques de les cases pompeianes i comparar-les amb els criteris arquitectònics de Vitruvi, des del punt de vista tècnic, i des del punt de vista quotidià a partir del autor satíric Juvenal.

Es donarà una importància especial a les fonts que descriuen els utensilis i mobiliari, ja que a part de descriure breument la distribució de la casa, és el que donarem una especial importància. Els utensilis, al igual que avui, estan en tots els llocs, de forma i utilitats diferents. A més, des del punt de vista de l’Arqueologia és allò que se li ha donat importància, i sols ser el primer que trobem en un jaciment.

Estudis recents han format noves discussions sobre la funció de la casa i la funció dels utensilis a Pompeia, com la reflexió de l’arqueòloga Penélope Alison de la Universitat de Leicester: ‘’Estoy estudiando vasijas y otros recipientes de cocina, y lo que me interesa es averiguar cómo debieron haber funcionado realmente esas viviendas […] Si examinamos la distribución del material doméstico en las casas de Pompeya, como por ejemplo los muebles donde se guardaban las vasijas y demás recipientes, las encontramos en la habitación principal delantera, el atrio donde los visitantes podían ser recibidos. ‘’  (Leicester 2007)

Els objectes són aquells testimonis silenciosos que amaguen més d’un secret, la convivència paral·lela amb la gent que habitaven aquelles domus.

 

La casa del Mitreo - Mèrida

2. FONTS EMPRADES.

El treball partirà bàsicament des de les fonts clàssiques aplicades a l’estudi arqueològic amb el suport de les fonts i manuals històrics, i altres documents com les memòries d’excavació, on es documenten les intervencions anteriors i contemporànies d’un jaciment.

Fonts clàssiques:

JUVENAL JUNO, Decimo. Sátiras / Décimo Junio Juvenal ; prólogo, traducción y notas de Salvador Villegas Guillén. Madrid: Ediciones Clásicas, 2002, 393 pág. ISBN: 8478824693. Les Sàtiras de Dècim Juny Juvenal (47-127) tracta sobre el dia a dia en els carrers de Roma: el eunuco que se casa, el nuevo rico, el advenedizo que ha hecho fortuna, las herencias ganadas en el lecho, el marido compliciente, la envenedadora profesional, el delator, el político corrupto, la interminable cola de clientes solicitando la ayuda del patrono...

VITRUVIO POLIÓN, Marco. Los Diez libros de arquitectura / Marco Lucio Vitruvio ; traducción directa del latín, prólogo y notas por Agustín Blánquez: [Barcelona : Iberia], DL 1970, 277 pág. Arquitectura de Marc Vitruvi Pol·lió (75-10 a.C). Aquesta font és primordial per reconstruir i documentar l’arquitectura romana des de l’estructura d’una ciutat fins la formació d’una via. 

Fonts històriques:

ETIENNE, Robert. La Vida cotidiana en Pompeya. Madrid: Aguilar, DL 1970, 395 pág.

JOHNSTON, Harold. W. La vida en la antigua Roma. Madrid: 2010, 411 pág. ISBN: 9788420649825.

Aquestes dues fonts són de la mateixa classe, recreacions escrites sobre la vida quotidiana en Roma, i en concret per tractar més a fons per el treball, Pompeia.

Memòries arqueològiques i altres:

ALLISON, Penelope M. The Archaeology of Household Activities. New York: Routledge, 1999, 206 pág. ISBN: 041518052X.

BALLESTER, Carmina; RIBERA, Albert; OLCINA, Manuel. Pompeya Bajo Pompeya. Las Excavaciones Valencianas en la Casa de Ariadna. Alacant [etc.]: Fundación MARQ Museo Arqueológico de Alicante [et al.], DL 2007, 261 pág. ISBN: 9788484842422.

MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA. Catàleg: històries de tocador. Cosmètica i bellesa en l’antiguitat. Barcelona, 2012-2013. 

3. COS DOCUMENTAL.

Domus, la casa de la que primero nos ocupamos es la residencia (domus) de una sola familia en la aldea italiana, tan diferente de las casas de huéspedes o bloques de pisos (insulae) destinadas a dar acomodo a varias familias, y la residencia, además, de los ciudadanos ricos, por oposición de un lado a la mansión del millonario y de otro a las chabolas de los pobres. (Johnston 2010: 133)

Les ciutats romanes es construïen a parir del sistema del gnomon, on s’esperaven a que sortís el sol, i així descobririen l’Est per començar a distribuir uns eixos de coordenades. I és a partir d’això, quan es formen el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). En la construcció d’una ciutat, ja es tenia en compte la divisió de classes segons la distribució de carrers i parcel·les. Normalment, les cases, tendes, termes, etc; on s’establia el soroll de la ciutat era en el cardo maximus, un dels carrers principals de la ciutat. Per altre banda, l’altre zona important delimitant d’una ciutat era el decumanus maximus, on normalment s’establien les classes riques de la ciutat. Dins de aquesta ciutat, també es situaven les necròpolis, i sinó estaven a les afores, però a prop d’aquestes ciutats, ja que el món de la mort en Roma era un factor més de la vida quotidiana. 

3.1.DISTRIBUCIONS I UTENSILIS D’UNA DOMUS POMPEIANA.

Si ens endinsem en el món de l’arquitectura de la casa segons Vitruvi, veiem en el llibre VI, capítol VII: De las partes del cielo a que deben mirar los edificios por su buen uso, del seu llibre Arquitectura, que basa els principis astronòmics per a l’edificació d’una casa: ‘’Explicaremos ahora los aspectos celestes que de mirar cada género de edificios para su mejor uso. Los triclinios de invierno y los baños deben mirar el poniente hibernal, por necesitar la luz a las horas de la tarde, y también porque el sol junto al ocaso, despidiendo su calor y rayos directamente conserva tibias aquellas regiones a tales horas.

Los dormitorios y las bibliotecas deben mirar al oriente; pues su uso requiere luz matinal: también porque en esas bibliotecas no se pudren los libros: pero si están al mediodía o poniente, los destruye la polilla y la humedad. ’’  (Vitruvio 1970: 151).

Observem que, la distribució dels espais i habitacions d’una casa tenia molt a veure amb les característiques ambientals que podien produir les estacions i horaris.

Vitruvi també aplica una jerarquia en les construccions de les cases, segons classes i també pel que fa en els àmbits privats o públics d’una casa. Com que, estem estudiant les societats patrícies en les ciutats, Vitruvi fa la següent referència: ‘’[...] Se han de seguir en hacer las viviendas apropiadas a los dueños, y los lugares comunes a todos. Los lugares comunes son en donde puede entrar cualquiera del pueblo aunque no sea llamado, los vestíbulos, atrios, peristilos, y otros de este uso. […] Las personas ordinarias no necesitan vestíbulos magníficos, ni tablinos, ni atrios, pues estas suelen ir a cortejar a otros que lo desean. ‘’ (Vitruvio 1970: 152).

Es diu que, l’origen de la casa pompeiana és l’hereva de la casa etrusca, i que té influències de la casa rural romana i alguns tocs del hel·lenisme grec. Pel que fa a la casa rural, on vivia un nucli familiar (pare, mare, fills i dependents). És a dir que, la vida es portava en un sol lloc, el atrium, una sala on es cuinava el menjar, on es feia vida de dia i treball, i a la vegada els sacrificis als déus Lares, i a la nit aclarien tots aquells elements que utilitzaven per el dia, i muntaven els llits per a dormir tota la família. ‘’El pompeyano permaneció apegado a esta fórmula que creaba – en apariencia – dos centros equilibrados en su casa, y pocos elementos nuevos son perceptibles en la arquitectura privada en el último siglo de la ciudad. Ciertamente, las disposiciones de las habitaciones en torno a atrios o peristilos son múltiples; pero, a pesar de esta aparente diversidad podemos analizar los elementos de la casa pompeyana que Vitruvio nos da igualmente a conocer y con los que debemos familiarizarnos antes de aprender el pensamiento del arquitecto que los combina. ‘’ (Etienne 1970: 395)

A diferència d’avui, les cases pompeianes, al igual que la resta de ciutats romanes, eren bastant modestes, sobretot pel que fa al mobiliari, ja que se n’aprofitaven dels murs i de la simulació d’objectes a través de la pintura mural.

Arqueològicament parlant, les que estan millor documentades són les cases de Meandre i Ariadna a Pompeia. Pel que fa a la casa de Meandre està millor documentat en el sentit del mobiliari i altres utensilis. Per altra banda, la casa d’Ariadna, està més ben documentada des del punt dels utensilis ceràmics com els que estaven destinats per a la cuina, per emmagatzematge i d’usos comuns. 

Fig.1. Vista en planta d'una domus amb les seves parts corresponents.

La domus patrícia de Pompeia estava dividit en espais diversos (fig. 1) i extensos, i on es podien trobar tot tipus de material simbòlic i carismàtic.

Les portes de la casa romana comencen a obrir-se camí al vestíbul, fauces: el vestíbul era l’espai que designava l’espai entre el carrer i la porta de la façana. La porta gran, i en altres ocasions acompanyada d’una altre petita, donaven lloc a la fauces, un passadís estret que conduïa al atrium.

L’atrium per a Vitruvi en Pompeia era essencial de tres tipus constructius d’atrium: el atrium toscà - per tant, pres dels etruscs - representa la forma itàlica primitiva. Fent creuar 2-2 quatre bigues, l'arquitecte dissenyava el compluvium, n'hi havia prou enllaça els angles de l'habitació amb els del compluvium per col·locar de seguida les xiscles i fer sostenir les teules. El atrium corinti disposa d'un compluvium més ampli, ja que el nombre de columnes és més elevat.

A continuació ens trobem amb el lambrum. Al sud-oest del atri, a prop del tablium, un labrum de bronze que servia com a font per l’atri.

Fig.2. Fotografia del alae.

Tot seguit el tablinum i alae: una habitació oberta en extensió, com una espècie de galeria coberta o un pòrtic que s’obria al jardí, i que es tapava de les mirades indiscretes amb cortines i/o portes (fig. 2). Normalment, era un espai destinat per els dinars. Els alae són dues habitacions als costats, on es col·locaven les imatges dels avantpassats, però que també servia de: menjador, guarda-roba, magatzem...

Es diu que en la casa de Meandre, tenia guardat en un armari del tablinum un servei d’imitació aretina, composada de plats, copes, pàteres i gots d’argila i vidre. A més d’això, el propietari tenia una vaixella de plata excepcional i una altre de bronze.

Una data curiosa és que, en la mateixa façana de la casa es situaven els establiments, on venien productes de la terra, vi i oli.

Tornant a una de les zones públiques de la casa romana i la més emblemàtica són, el jardí i el peristil: la gran majoria de les cases antigues no tenen peristil. El peristil, era una mena d’entrada noble amb un jardí que s’imposa en Pompeia i desenvolupa quàdruple pòrtic, o una columnata sobre dos o tres costats. Els jardins per els ciutadans rics romans, era un dels llocs més valorats i que més estima hi tenien, ja que per a ells i elles, la natura era molt estimada en Roma. A diferència dels grecs, els jardins eren espais públics, i no es podien gaudir en els àmbits privats.

Fig.3.Fotografia d'un abbrevatorio.

Un dels objectes més curiosos que s’han arribat a trobar en els jardins, en aquest cas el jardi de la casa de Meandre és l’abbeveratoio (fig. 3) eren unes petites peses ceràmiques situades als jardins de les domus pompeianes, és a dir que era un abeurador per als ocells.

Arribant a la primera part semiprivada, les habitacions entorn l’atrium. Aquestes dues habitacions precedien a las alae, una servia de menjador i l’altre comunicava amb la segona part de la casa, organitzada al voltant del peristil.

Les habitacions, estaven situades entorn al peristil varen rebre un destí més precís que aquelles que rodegen l’atri. Eren unes habitacions que arribaven fins a uns 4,50m sota del sostre. També es disposaven habitacions per l’estiu o pel hivern.

Fig.4. Fotografia d'una habitació romana, llit i taules.

Els llits (fig. 4) eren un dels elements més importants en l’àmbit domèstic romà, podia servir per a diferents espais i funcions: descans de la nit, llits per a conversar als salons, llits per a la lectura en les biblioteques. Els llits generalment tenien potes i suport de fusta i feien entre 2,07 x 0,90 m.

Es ben conegut que els romans tenien una especial estima per la cura del cos. Pel que fa el món de les dones riques en Roma, cadascuna tenia una petita capsa amb ungüents i perfums (fig. 5), aquests objectes normalment eren petits pots de vidre que contenien aquest líquids aromàtics, a més d’això, en aquella època ja existia la depilació, i tenien diverses maneres de cuidar-se la pell, els cabells i el vell, com les pinces de depilar, les pintes, etc.

Fig.5.Fotografia de potets d'ungüents.

‘’Mueren estériles; de nada les sirve la gorda Lide con su secreta caja de ungüentos, de nada les sirve ofrecer las palmas de las manos al ágil luperco. ‘’  (Juvenal 2002: 66).

Menjador: és un concepte totalment grec. L’arquitecte romà va preveure aquella habitació destinada tan sols per aquests usos.  Un dels mobiliaris claus en el menjadors interiors, tant exteriors el triclinium. Tot i això, el triclinum a la zona d’estiu situat al peristil o al jardí. La triclinia, està feta amb una maçoneria que eren aixecats en els jardins entorn a una taula igualment preparada. Les taules normalment eren de mabre sostingudes amb peus de bronze. Els brasers, eren de forma circular i sostingudes amb robustes potes ornamentades.

Fig.6. Pintura mural pompeiana d'una taula amb vaixella de plata.

La vaixella i coberteria de plata (fig. 6) eren un dels elements més valorats en època romana, era símbol d’alt estatus com ens diu Juvenal: ‘’A crímenes se deben las fincas, los grados militares y los banquetes con cubiertos de plata y copas de altorrelieves en forma de macho cabrío.’’

En el cas de la casa de Meandre, es va trobar una capsa dissimulada en un dels subterranis sota el bany que contenia de forma tancada i envoltes en un teixit de tosca llana 118 peces, admirablement conservades. El servei de la taula era de plata massissa, mentre que el servei per beure és de plata laminada i llaurada. La coberteria i vaixella més normal conformada de plats, culleres, gots, estaven conformat entre  6 i 8 peces. 

Fig.7. Fotografia del tondo de la casa de Menandre.

Es diu que, la vaixella i coberteria de plata es crea en la pròpia Roma i es va difonent per Orient datada aproximadament en el segle I, i que va agafar el seu gran apogeu en època d’Octavi August.

El tondo (fig. 7) de fusta, era una plana circular de fusta trobada amb una mena de claus de bronze, que segurament serviria per penjar. Es va trobar en el mateix lloc que la capsa que estava repleta de vaixella i coberteria de plata. Aquesta peça circular tenia un diàmetre de 18 cm,  i contenia una inscripció en la que era com una mena d’inventari a on reflectia la quantitat de peces de plata que hi havia emmagatzemades.

Altre element a tenir en compte en els objectes que formaven un banquet romà era la cratera (fig. 8) d’origen i influència grega. Era un recipient que s’utilitzava per servir el vi aguat en els banquets: ‘’Te captaran poco a poco los que en privado se ponen lazos en la frente, se llenan todo el cuello de gargantillas y aplacan a la Buena Diosa con las entrañas de una cerda joven y una enorme cratera. ‘’ (Juvenal 2002: 60-61)

Fig8.Fotografia d'una cratera romana.

Una de les parts més elegants de la domus era el oeci. Té influència dels menjadors grecs (oecus). Era un tipus de menjador més elegant. Una línia de columnes s’eleva a poca distància dels murs dels costats llargs i delimita així amb un corredor de sostre llis que utilitzaven els comensals per ocupar els seus llocs.

L’ exedra: més enllà del peristil, en comunicació amb el tablinum i situat en l’eix de la casa, l’exedra (algunes vegades rectangular, i altres circular) és un saló sumptuós que servia per el descans o per l’oci.

Figs. 9 i 12. Fotografia de cassoles.

Ja quasi arribant al final de la visita de les cases romanes toquen les parts més sorolloses, modestes i necessàries per una casa: cuines, banys i dormitoris d’alleujament. En la casa patrícia estava totalment acomodada per a la higiene personal, tant a prop dels espais comuns com en les habitacions privades. Les cuines, presenta una foguera de maçoneria en un petit recinte. Les olles i les casseroles (fig. 9) eren col·locades sobre trípodes de ferro o sobre petites protuberàncies de l’obra de fàbrica. Les cuines de Pompeia no eren del més luxosa, però si s’han trobat pocs cassos en els que aquestes domus tenien una petita bodega de vins. I finalment, els dormitoris d’alleujament són reconegudes per les prestatgeries i armaris. En aquestes cuines i/o armaris podem trobar també:

Fig.10.Fotografia d'un fritillus

-       El lagoena (fig. 10), era un petit recipient ceràmic per prendre vi, utilitzat en l’antiga Gràcia i estès en la clàssica Roma.

-       La forma di pasticceria (fig. 11) eren de dos tipus de bronze o ceràmic destinat per a fins culinaris.

-       La casseruola (fig. 12) és una altre peça de bronze. Aquesta peça va ser disenyada per a servir en les taules o en lloc d’això, per a cuinar.

En la casa d’Ariadna, en les excavacions que es varen portar a terme entre els anys 1997-2007 per la Universitat de València, varen classificar el instrumentum domesticum (fig. 13) on documentaven: petits fragments d’àmfores, ceràmica comuna de origen itàlic, i ceràmica de vernís negres.

Fig.11Fotografia de forma di pasticceria.

Pel que fa a la ceràmica de cuina (fig.14) es detectable des del punt de vista de l’Arqueologia pe que presenten restes d’haver estat exposats al foc i entre ells destaquen olles, pàtines, paelles amb mànec, fonts i tapadores. Per altre banda, les ceràmiques comunes estan destinades per els aliments sòlids i líquids. Els dos tipus ceràmics provenien de la Campania, ja que aquests tipus d’utensilis solien ser de producció local. Mentre que, les de producció complexa, pinta y amb materials metàl·lics solien ser d’importació. Tot i això, cal afegir que, l’equip d’excavació d’aquesta campanya diuen que la documentació d’aquests utensilis quotidians varen ser més fàcils de documentar degut a que, prop de la casa d’Ariadna es trobava una taberna, i que d’allà varen extreure nombrosos utensilis ceràmics quotidians i de cuina.

Fig.13.Fotografia del instrumentum domesticum

Un altre element a destacar era la il·luminació, els canelobres i llànties (fig.15). Els canelobres normalment eren d’una tipologia simple de bronze. Normalment es feien servir com a que es subjectessin les llenties de ceràmica.

Una informació a agregar és, que els romans patricis i romanes patrícies eren molt donats a tenir nombroses escultures i busts en les seves cases tant com a manera de retratar o com per fer un recorregut ‘’gràfic’’ del llinatge d’aquella família rica.

Fig.14. Fotografia d'estris per a cuinar

Donem per tancat les disposicions de les domus de Pompeia i els seus objectes. Tot i la brevetat en les citacions dels autors clàssiques i les memòries d’excavació, podem dir que és molt probable que el número d’objectes i utensilis en una casa romana seria més nombrosos, encara que fossin austers.

 

Veritablement, la societat romana no era molt donada a tenir un gran mobiliari a les seves cases, i més si en parlem de la societat patrícia dels quals preferien invertir més diners en objectes de luxe que no pas en mobles, per això aprofitaven la construcció de murs i parets per a fer ornament i funcionalitat en un mateix pack. Es podria dir que els ciutadans romans i romanes d’una classe social benestant eren un acumuladors d’objectes, i més si la seva intenció era indicar constantment els seu status social.

‘’És veritat que el nostre discurs va ser millor, però ell té al vestíbul un carro de bronze, una superba quadriga, i ell mateix, muntat en un arrogant corser, amenaça brandant una corbada javelina; la seva estàtua, bòrnia, medita batalles.’’ (Juvenal S.I-II d.C: 124-128).

Fig.15.Fotografia d'una llàntia romana.

4.  CONCLUSIONS.

Per a tancar el tema, hem de dir que, la domus patrícia de l’antiga Roma tenia molts elements grecs, tant arquitectònics com en alguns objectes. A més d’això, segueixen mantenint algunes herències de la cultura etrusca, on alguns investigadors i investigadores han afirmat que eren els precursors de la ciutadania romana.

Com s’ha anat explicant amb anterioritat, la casa romana era molt austera pel que feia els mobles. Mentre que, el seu status s’assenyalava amb els objectes i utensilis quotidians, també s’ha de tenir en compte que, una casa romana sense pintures i ornamentacions murals no seria igual d’emblemàtic i significatiu, ja que gràcies a aquestes dades hem pogut desxifrar alguns secrets sobre les costums o creences romanes.

Pel que fa el treball amb els recursos de fonts clàssiques i/o modernes, ha sigut força dificultós en diversos punts:

1. Les fonts clàssiques són força orientatives i útils per fer una reconstrucció de la vida quotidiana romana, però amb autors satírics o d’altre mena. Perquè, en el cas de voler interpretar els objectes clàssics des del punt de vista tècnic es molt dificultós trobar una obra que faci referència, ja que el cas de Vitruvi és una font més útil per a les tècniques arquitectòniques i urbanístiques, tot i això ha sigut d’ajuda per saber com s’orientava, com es construïa i com es distribuïa una domus.
2. Per altre banda, les fonts modernes com és en aquest cas les memòries d’excavació, donen més importància a la construcció, al urbanisme i a les pintures murals de Pompeia, que no pas els utensilis diaris d’una casa. La mateixa crítica es pot afegir als manuals d’Història de Roma, els subtemes de l’apart de la domus són molt breus pel que fa al mobiliari, i no diguem pas els utensilis dels quals han dedicat línies d’investigació molt breus.

Pot ser aquestes problemàtiques arqueològiques han tingut alguna cosa que veure per l’evolució de la doctrina arqueològica. Quan l’Arqueologia va començar a ser una ciència es veia la peça, el material, l’objecte com l’element essencial en els estudis de reconstrucció del passat. Però ara, es té en compte tots els aspectes, encara que, de vegades algunes investigacions es centren en una part o un element d’un jaciment com per exemple, el que hem esmentat durant el treball les cases de Meandre i d’Ariadna de la ciutat fossilitzada de Pompeia.

Realment, l’Arqueologia és una carrera molt complexa on has de utilitzar recursos i eines de tots tipus. Per això, és important tenir en compte i valorar les referències bibliogràfiques antigues, ja que són un gran suport per a la reconstrucció d’un jaciment i per tant l’última finalitat que és: la reconstrucció, l’explicació d’un passat, és a dir, les persones.

L’Arqueologia no és una ciència de col·leccionisme d’objectes, documents o construccions, sinó que, l’Arqueologia, al igual que la Història, és allò que ens permet conèixer de forma col·lectiva els nostres avantpassats i les persones que conformaven el nostre planeta. 

 

6. BIBLIOGRAFIA.

-       ALLISON, Penelope M. The Archaeology of Household Activities. New York: Routledge, 1999, 206 pág. ISBN: 041518052X.

-       BALLESTER, Carmina; RIBERA, Albert; OLCINA, Manuel. Pompeya Bajo Pompeya. Las Excavaciones Valencianas en la Casa de Ariadna. Alacant [etc.]: Fundación MARQ Museo Arqueológico de Alicante [et al.], DL 2007, 261 pág. ISBN: 9788484842422.

-       ETIENNE, Robert. La Vida cotidiana en Pompeya. Madrid: Aguilar, DL 1970, 395 pág.

-       JOHNSTON, Harold. W. La vida en la antigua Roma. Madrid: 2010, 411 pág. ISBN: 9788420649825

-       JUVENAL JUNO, Decimo. Sátiras / Décimo Junio Juvenal ; prólogo, traducción y notas de Salvador Villegas Guillén. Madrid: Ediciones Clásicas, 2002, 393 pág. ISBN: 8478824693. 

-       MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA. Catàleg: històries de tocador. Cosmètica i bellesa en l’antiguitat. Barcelona, 2012-2013.

-       VITRUVIO POLIÓN, Marco. Los Diez libros de arquitectura / Marco Lucio Vitruvio ; traducción directa del latín, prólogo y notas por Agustín Blánquez: [Barcelona : Iberia], DL 1970, 277 pág.

6.1.CONSULTES VIRTUALS.

-       Estudio de objetos cotidianos hallados en Pompeya revela la vida diaria en los hogares romanos. Cultura Clásica.Com. Available on the Internet: <En línia: http://www.culturaclasica.com/?q=node%2F1529/> [Consulta: 1 Abril 2013].

-       La casa romana. Grupo Bona Dea. Available on the Internet: <En línia:https://www.facebook.com/photo.php?fbid=594674487212744&set=a.594243733922486.147492.204192376260959&type=3&theater/> [Consulta: 8 Abril 2013].