EL MÓN FUNERARI A L'ANTIGA ROMA

Autora: Patricia Rubio Illescas / Cantibus

Una col·laboració per Arraona Romana

 Introducció.

Aquest article té per intenció conèixer de forma breu i concisa el culte fúnebre romà, des dels rituals, els tipus de tomba fins els aixovars, on es dipositaven les ofrenes per als déus, o bé com un objecte que la família trobava significatiu per a que el difunt s'ho portés amb si al més enllà.

Origen i característiques del món funerari romà.

El culte fúnebre també tenia unes pautes normatives a seguir, com era de costum a Roma. Parlem sobre la Llei de les XII Taules establertes en l'any 240 aC, que recollien tota mena d'aspectes, des dels arquitectònics fins als cerimonials. Evidentment havien una sèrie de pautes que anaven dirigides a les classes més nobles, i altres, a les classes més humils. Morir-se a Roma era un acte molt significatiu, fossis pobre o ric, tot i que, lògicament, els rics no escatimaven en dramatisme i despeses.

El parent més proper al difunt li feia un petó i rebia el seu últim alè, amb el qual es creia que l'ànima abandonava el cos. Després tancava els ulls del difunt i dipositava una moneda a la boca per pagar el passatge de la barca de Caront. El ritual dictava que es procedís a la conclamatio, consisteix a pronunciar tres vegades el nom del difunt.

Després es col·locava el difunt sobre el sòl per rentar i ungir-lo en olis. Si el difunt va tenir en vida un alt càrrec era vestit amb la toga d'aquest càrrec i amb una corona de llorer, on de vegades podia ser d'or. Per altre banda, els ciutadans corrents s'embolicaven en senzilles togues.

El cos amb els peus orientats cap a la porta i envoltat de flors per simbolitzar la fragilitat de la vida, es portava a l'atri de la casa, on era vetllat per ploraneres llogades per a l'ocasió. Allà estava de tres a set dies mentre a l'exterior les branques del xiprer advertien de la mort als transeünts. Els funerals a l'antiga Roma es solien celebrar a la nit. Vuit homes transportaven la llitera del cadàver que anava en una caixa de fusta. Si era jove anava acompanyat amb la simfonia de flautes, en el cas contrari, anava acompanyat de trompetes. També es duia a terme l'elaboració de la màscara mortuòria. Aquestes màscares eren guardades en un lloc de tota casa romana com a forma de record i culte del llinatge familiar.

La cerimònia de les classes riques eren molt ostentoses, el seguici fúnebre s'aturava al fòrum, on es feia un panagirico lloant al difunt, això rebia el nom de laudatio. A continuació, es conduïa el cos cap a la pira funerària, fora del recinte de la ciutat. Al costat de la pira es col·locaven tots els objectes que eren simbòlics per al difunt. Després, s'incinerava el difunt fins que quedava reduït a cendres, i després, aquestes cendres serien refredades amb aigua o amb vi i es dipositaven a l'urna.

La cerimònia era precedida per un banquet, i un altre més es celebrava a la tomba familiar després de ser dipositada l'urna. Després d'un període de dol de 9 dies, es procedeix a un nou banquet davant la tomba, anomenat novendalia. Els comensals no oblidaven deixar aliments al difunt. Aquesta tradició continuava al llarg de l' any, per això les tombes tenien forats o conductes per introduir menjar al difunt. Després del funeral, la família procedia al suffito, la purificació a base d'aigua i foc dels assistents al funeral. Per a possibilitar el ritu dels alliberaments, les tombes podien disposar d'un petit canal anomenat tubuli que estava format normalment per dos ímbrices enfrontats o també per un coll d'àmfora que connectava l'interior amb l'exterior i per on s'abocaven els líquids dels alliberaments amb què es feia partícip dels banquets o cerimònies commemoratives realitzades en el seu honor.

Les cendres dels romans il·lustres es dipositaven en tombes molt elaborades a banda i banda de les principals carreteres que surten a la ciutat, i sovint adornades amb jardins. Fossin inhumacions o incineracions, els enterraments s'havien de fer fora de la ciutat, tot i que havia excepcions per a determinades persones, per exemple, els emperadors, com el cas de Juli Cèsar que va ser enterrar al fòrum, o com alguns patricis que es van enterrar en monuments funeraris en plena Via Apia. Es tractava d'una mesura sanitària.

L'epigrafia és una de les eines actuals més útils en la reconstrucció de la història i del culte fúnebre romà. Normalment, els nínxols dels difunts romans incorporaven una inscripció, on figuraven: la fórmula de la divinitat: D • M • S  (Diis Manibus Sacrum) + el nom del difunt/a, edat, cònjuge o família, i usualment la professió del difunt + l'epitafi à STTL (Sit Tibi Terra Levis) o HSE (Hic Situs Est) o ambdues formules, HSESTTL.

Els pobres que no tenien familiars i / o coneguts eren enterrats al Turó de l'Esquilí, on també era l'abocador de la ciutat de Roma, hi anava a parar tot el que no portava la claveguera. Això va ser un dels motius pels quals es va formar els collega funeractiu , una associació que organitzava funerals a qualsevol classe estamental . Un cop al mes s'havia de pagar unes quotes per afrontar les despeses , i així tenir assegurat un lloc digne per a l'hora de defunció.

En el cas dels soldats, els caiguts eren enterrats o incinerats de forma col·lectiva, i l'acte era pagat pels companys d'armes. I per a aquells que van ser desapareguts al mar o en combat, se'ls feia un cenotafi, una fórmula que convidava a pronunciar el seu nom tres vegades perquè el difunt tingués un lloc a la terra , per així no estar desaparegut.

Els tipus de tomba.

Els tipus de sepultura que tenien els romans, i el que ens podríem trobar en un registre d'aquesta època serien les següents formes:

A) Tombes simples:

- Sarcòfag: recipient llaurat en pedra, de fusta o de plom (com el cas de Carteia, València), per al difunt.

- Tomba a dues aigües o caputxines: consisteix a cobrir el cos del difunt amb tègules planes disposades en forma de triangle.

- En un recipient ceràmic o en urna cinerària (marbre, alabastre, etc.): es dipositen les restes o les cendres del difunt a l'interior d'un recipient ceràmic que, a continuació, és enterrat.

B) Tombes monumentals:

- Moments turriformes: que consisteixen en una construcció de planta quadrada sobre un podi esglaonat i decorada amb relleus i estructures.

- Els pilars estela: que consisteixen en una base escalonada sobre la qual s'alça un pilar amb rematada en forma de capitell, que serveix de base per a una escultura. Igual que els monuments turriformes, són característics del món orientalitzant i ibèric, però després seran apropiats pels romans.

- Mausoleus: llocs monumentals d'enterrament col·lectiu familiar.

- Catacumbes: són enterraments col·lectius paleocristians senzills.

- Abocadors: abocadors romans que de vegades van servir de fossa comuna per a la gent més pobra que no disposaven de familiars i/o coneguts. Un fenomen molt donat en època republicana romana fins arribats a l'època d'August.

- Columbari: grans estructures rectangulars alineades en files regulars horitzontals o verticals que albergaven més de mil urnes. De vegades es feien pòdium o excavacions per als cossos inhumats. Això es va estendre en època d'August quan el sòl es va encarir per als enterraments de les classes més humils.

Les necròpolis ens aporten una gran quantitat d'informació sobre la grandària del grup humà, les diferències socials existents en la societat, l'esperança de vida, l'existència de morts violentes, etc.

El aixovar funerari.

Anteriorment he esmentat que abans d'enterrar o incinerar el cadàver, es dipositaven els objectes més preuats a la pira funerària, podien ser: joguines, retrats, joies... Però l'aspecte més important que cal destacar en aquest punt és el material que contenien aquests productes en els banquets funeraris i post-funeraris, ja que la gran majoria de les ofrenes es dipositaven en recipients ceràmics comuns o de terra sigillata.

Els aixovars estaven disposats de dues maneres:

1) Horitzontal: la dispersió dels objectes pel que fa al cadàver.

2) Vertical: té com a centre d'atenció l'estratigrafia de l'enterrament. En aquest cas es tracta de distingir la presència d'objectes a l'interior del receptacle, a l'exterior del mateix, però a la fossa que li serveix d'enterrament, o finalment a l'interior de la mateixa, però en el paleosòl o als voltants de la sepultura.

Un cop disposats els aixovars sobre el difunt, diferenciem tres grups:

1) Estris habituals del difunt o unctura. Depenent de la categoria social de l'individu podem trobar: armes, vestits, vaixella d'ús personal, amulets, animals de companyia.

2 ) La munera, són aquells objectes que dipositen els parents a la tomba del difunt. Té un caràcter de mostra de voluntat, com que aquests objectes acompanyaran l'individu en el seu viatge, és a dir, l'últim present dels seus éssers estimats.

3) Ofrenes o banquets. Aliments dipositats a la tomba del difunt per a la transició del més enllà.

Per això, a les excavacions arqueològiques es troba una gran quantitat material en les tombes romanes. Aquest material engloba diferents productes (ceràmics, vidres, metàl·lics...) que es diferencien pel seu ús, però especialment pel seu caràcter ideològic.

Conclusió.

S’ha confirmat la hipòtesi de que, la ceràmica comuna romana era la més utilitzada en els aixovars romans, tot i que, també els objectes de vidre tenen el seu simbolisme i utilitat. A més del vidre, s'ha observat que en algunes tombes havien vestigis d'àmfores que contenien productes com l'oli que efectivament tenia un caràcter d'ofrena. En el cas del món funerari les lluernes podien simbolitzar, l'eina que dóna llum al difunt a una transició física, atès que la foscor genera l'efecte contrari, una transició mental. També servia per a la Porca Praesentanea, i per a la cerimònia del funeral, ja que se sap que es practicava a la nit aquestes activitats. 

I per finalitzar dir que, les divisions jeràrquiques al món funerari romà són totalment notables. És a dir, que lògicament, la societat romana remarca contínuament les classes socials i els seus avantatges i desavantatges. Mentre que, els patricis gaudien d'una cerimònia ostentosa i amb comoditats econòmiques, els pobres havien de fer grans esforços per donar sepultura als seus familiars d'una manera digna, alguns no ho van aconseguir per diverses raons, i van haver de ser enterrats a un abocador. Tota aquesta informació queda fossilitzada en els contextos arqueològics, i ens ajuda a comprendre i verificar el que ens aporten les fonts llatines. A més, l'Arqueologia ajuda també a fer un índex poblacional de l'època i el lloc, la qual cosa ens dóna nocions econòmiques i polítiques.

Agraïment: A Laura Díaz per la informació aportada i fotografies cedides.

Bibliografia.
DOMINGO, Inés; BURKE, Heather; SMITH, Claire. Manual de campo del arqueólogo. Barcelona: Ariel, 2007, pg. 478. ISBN: 9788434452312.

GESTOSO, David; LÓPEZ, José Ignacio. La necrópolis Altoimperial de Carteia y el mundo funerario romano. Málaga: Astarté, 2010, pg. 153. ISBN: 9788461394357.

GÓNZALEZ, Ricardo. El mundo funerario romano en el País Valenciano. Monumentos funerarios y sepulturas entre los siglos I a.de C. – VII d.de C. Madrid: Casa Velázquez, 2001, pg. 485. ISBN: 8495555131.

JOHNSTON, Harold. W. La vida en la antigua Roma. Madrid: Alianza, 2010, 411 pg. ISBN: 9788420649825.

PY, M. (ed)., 1993, DICOCER. Dictionnaire des céramiques antiques (VIIème s.av.n.è.-VIIème s.de n.è) en Mediterranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdán). Lattara: mélanges d’histoire et d’archéologie de Lattes, núm.6.

RIBERA I LACOMBA, Albert. Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio romano. Madrid: Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid, 2013, pg. 500. ISBN: 978845134559.

Webgrafía. 

GARCÍA, Pedro. Ajuar funerario de cristal de roca. Museo Arqueológico de Cádiz, 2009. http://www.flickr.com/photos/pedroysergio/4532105972/ [Consulta: 11 – 16 enero 2014].

La túnica de Neso. Teatro y tumbas reviven en Mérida las “dos muertes” de los romanos, 2013. http://latunicadeneso.wordpress.com/2013/11/30/ Consulta: 15 – enero 2014].La Olmeda. Los ajuares funerarios de la Olmeda, 2013. http://exposicionesvirtuales.dip-palencia.es/ajuares_olmeda/index.html [Consulta: 15 – enero 2014].

MÉRIDOR de, Diana. Los enterramientos en la Antigua Roma, 2013. http://themaskedlady.blogspot.com.es/2013/03/los-enterramientos-en-la-antigua-roma.html [Consulta: 15 – enero 2014]. 

Museo de Arte Nacional de Mérida. Cerámica romana, 2013. http://www.flickr.com/photos/108232585@N07/ [Consulta: 11 – 16 enero 2014].