.jpg) |
| "Catedral Vieja" al teatre de Cartagena |
Les
antigues ciutats de Tarragona, Dürres (Albània) i Salona (Croàcia) (potser també Barcelona, Saragossa i Còrdova),
tenen en comú la presència d’esglésies tardoantigues assentades en un
emplaçament molt particular de la seva topografia urbana: l’amfiteatre.
No cal que
ens reiterem en el conegudíssim i paradigmàtic cas de Tarragona, però si que
volem apuntar altres casos que comporten certa novetat en el panorama
arqueològic actual, sobretot a nivell peninsular.
 |
| Possible amfiteatre de Barcelona |
Per a
Barcelona, la nostra recerca assenyala un possible amfiteatre romà a Barcelona,
en el lloc on durant el Baix Imperi (s. IV-V) s’hi va implantar una església
amb la seva necròpolis, església que va sobreviure al pas del temps —no així
l’edifici d’espectacles, si mai va arribar a existir—. En cas que l’edifici d’espectacles pogués ser confirmat,
es tractaria del segon exemple conegut d’amfiteatre “cristianitzat” de la Hispania romana (junt amb el de
Tarragona); i el tercer si considerem el cas de Corduba, on segons les últimes recerques arqueològiques, no
exemptes de controvèrsia, sembla ser que s’hi aixecà una església un cop
l’edifici perdé el seu us lúdic original. Un quart cas plantejat, encara també
per confirmar arqueològicament, el trobem a Saragossa, lloc on seguint una
metodologia similar a l’emprada a Barcelona s’ha proposat la presencia d’un
amfiteatre en el mateix lloc on després, durant l’Antiguitat Tardana,
s’aixecaria l’església martirial de Santa Engràcia.
Si quantifiquem les dades arqueològiques disponibles,
sembla que la relació entre amfiteatre i església sigui anecdòtica durant
l’Antiguitat Tardana (s. IV-VII), ja que com s’ha vist, a l’antiga Hispania només hi hauria quatre casos,
tres dels quals encara en quarantena.
Ara bé, arribats a aquest punt cal subratllar dos
aspectes importants:
1-La mort de molts
màrtirs cristians es va produir també en altres edificis d’espectacles com
circs, teatres i estadis, tal i com reporta la literatura cristiana antiga.
2-la ingent
quantitat d’esglésies medievals assentades sobre edificis d’espectacles romans,
i al respecte només us recordo que, en primera instància, l’església que hi ha
a l’amfiteatre de Tarraco era medieval... fins que es va excavar i a sota van
aparèixer restes de la basílica del segle VI!
Ponderant aquestes dues consideracions, ja podem treure a
col·lació i posar en el punt de mira de la investigació casos com: la “Catedral
Vieja” assentada a les grades del teatre de Cartagena, la església de Santiago
al teatre de Medellín, l’església del circ de Saelices (Cuenca), o Sant Joan de l’Hospital al circ de València.
 |
| Església de Santiago al teatre de Medellin |
El tema agafa una mica més de forma a la llum de la
lectura de les fonts escrites, que ens descriuen els marcs lúdics com el
perfecte escenari de la mort martirial cristiana. Martiris que, un cop el
Cristianisme passa a ser religió d’estat amb Teodosi, i coincidint amb
l’abandonament progressiu de molts edificis d’espectacles, començaran a ser venerats
als llocs precisos on aquests màrtirs van trobar la mort, com es veu
perfectament, per exemple, per al cas de l’amfiteatre de Tarragona, i també en
altres ciutats de l’Imperi com Dürres o Salona. El lloc d’execució del màrtir
(amfiteatre o altres llocs d’espectacle, si era el cas) i la seva pròpia tomba
eren els dos llocs preferits pels antics per aixecar-hi esglésies
commemoratives.
Hem de començar, doncs, a considerar molt seriosament la
presencia d’edilícia cristiana en els antics marcs lúdics romans on tantíssims
cristians hi van trobar la mort. I ja no només pel que fa a amfiteatres, sinó
també pel que fa a circs, teatres i estadis, on sovint s’oblida que també s’hi
van produir martiris. Només així podrem començar a entendre i explicar la
presencia de no poques esglésies medievals (i també necròpolis tardoantigues!)
ocupant els antics escenaris lúdics romans.
Escenaris que amb el pas del temps han desaparegut en la
major part dels casos, mentre que n’han perviscut les seves antigues esglésies,
notablement engrandides i transformades. El pas del temps i els profunds canvis
socials, religiosos i urbanístics han desfigurat en molts casos i han esborrat
en altres l’íntima relació que es va forjar entre edificis d’espectacles i
esglésies durant l’Antiguitat Tardana.
 |
| Esglésies a l'amfiteatre de Tarragona |
Bibliografia
-DIARTE
BLASCO, Pilar et alii, 2013
“Una nueva hipótesis sobre la
localización del anfiteatro de "Caesaraugusta" (Zaragoza, España)”, Pyrenae, 44/1, p.
117-134.
-GODOY FERNÁNDEZ, Cristina, 1994
“La memoria de Fructuoso, Augurio y Eulogio en la arena del anfiteatro
de Tarragona”, Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica
Tarraconense, 16, època 5, p. 181-210.
-HIDALGO PRIETO,
Rafael, 2012
“Sobre el supuesto
centro de culto cristiano del anfiteatro de Córdoba”, Habis, 43, p. 249-274.
-ICTINEUS, 2011
“Lluites de gladiadors a Santa Maria del Mar?”, Ictineus, 20: 3-4.
-MURILLO, Juan F. et
alii, 2010
“El área suburbana
occidental de Córdoba a través de las excavaciones en el anfiteatro. Una visión
diacrónica” El anfiteatro
romano de Córdoba y su entorno urbano. Análisis arqueológico (ss. I-XIII d.C.) (Desiderio Vaquerizo y Juan F.
Murillo, eds.), Monografías de Arqueología Cordobesa, 19, Córdoba,
p. 99-310.
_PERMANYER
LLADÓS, Lluís, 2011
“La
arena de Barcino”, La Vanguardia, 20 de marzo de 2011,
suplemento “Vivir”: 1-3.
-SALES
CARBONELL, Jordina, 2011
“Santa
María de las Arenas, Santa María del Mar y el anfiteatro romano de Barcelona”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 21, p. 61-73.
-SALES CARBONELL, Jordina, 2013
Construccions cristianes en
edificis d’espectacles romans: gènesi històrica i implicacions arqueològiques, projecte de recerca inèdit, AGAUR, Barcelona.
-SALES
CARBONELL, Jordina, en premsa
“Arqueología
e identidad religiosa en Hispania:
edilicia cristiana y arquitectura lúdica”, Identidad
e Identidades Religiosas. X Congreso de la Sociedad Española de Ciencias de las
Religiones (Santander, 10-12 octubre 2013).