Escrit per Patricia Rubio Illescas
 |
| Vil·la dels Misteris (Pompeia) |
En el
següent article tenim per intenció donar a conèixer els materials, tècniques, i estils de la pintura mural romana.
Usualment
ens ve sempre al cap la imatge de les pintures de Pompeia, Herculà, Palatí..., però aquest art és un conjunt de
complements complexos que donaren com a resultat final el mural que guarnirà
cases, temples, termes... I que gràcies a les obres clàssiques, com la peça
clau de Vitruvi, passant per l’arqueologia i l’estudi de l’art coneixem amb més
proximitat aquesta elaboració tan magnifica.
Els orígens de la pintura mural pren referències de la cultura etrusca i hel·lènica, de la mateixa manera que ho fa amb l’arquitectura i l’escultura. L’apogeu de la pintura mural romana es remunta aproximadament en època republicana i és una tècnica que va adaptant-se i evolucionant fins als últims dies romans, però que també va servir com a referència en etapes posteriors, com és el cas de l’edat Mitjana.
Materials i tècniques
- Preparació de l’arrebossat: macerar les millors pedres de cal durant molt de temps abans que s’utilitzin. Si aquesta és enganxosa i es troba bé macerada es podrà començar a aplicar. Doncs, es col·loca les bastides on es posarà a punt l’estructura de les voltes en les habitacions.
- Arrebossat: aquí s’ha de tenir en compte que s’aplicarà de dues maneres diverses segons si l’àmbit és sec o humit.
2.1.Llocs secs: primer
es prepara la volta o el sostre amb una armadura de canyes on s’estendrà una
cap de morter de cal i sorra. Una vegada fet això, es donarà una capa de guix
amb la llana per tota la seva part informe, i després s’iguala aplanant-la amb
sorra i finalment es fa l’arrebossat amb marbre. Una vegada s’han enllestit les
cornises, amb llana es donarà una mà de guix de forma tosca. En eixugar-se, es
donà una segona mà i una tercera, com més sòlid sigui el revestiment
d’argamassa permetrà una millor adherència de la pintura.
2.2.Llocs humits: des
de l’altura del paviment fins a tres peus es donarà una primera mà d’una
barreja de pols de fang i s’aplanarà bé per evitar la seva deterioració per la
humitat. Si la paret té una humitat continua, s’aixecarà una altra paret més
prima on s’obrirà un petit canal entre ambdues parets, lleugerament més baixa
que el nivell de l’estança, permetent desaiguar-ho a l’exterior.
- La pintura en les parets: s’aplicarà un estil divers segons l’habitació i la funcionalitat que es porti en aquell àmbit determinat. Per exemple, segons Vitruvi: ‘’en els espais oberts com són les sales de tertúlies, degut a l’àmplia superfície de les parets representaran els fronts d’escenaris, decorats per tragèdies, comèdies o sàtires.’’ (Oliver 2011: 273)
Després,
s’hauria de tenir en compte també la preparació, l’extracció i les
característiques del marbre i dels colors. No obstant això, en aquest article
sols s’exposaran unes breus pinzellades sobre el tema:
- Marbre: una
vegada triturat i garbellat es podrà utilitzar en l’arrebossat de la paret
durant l’obra. A més, depenent del mabre on s’ha extret s’aconsegueix una
tonalitat blanca molt natural, també aprofitable per a la pintura.
- Gama de colors: és
molt rica i diversa. Vitruvi defineix dues maneres, una extracció natural
(aquelles que són minerals o animals: ocre, blau egipci, púrpura, negre, groc,
etc.) i les artificials (com per exemple, el púrpura es podia aconseguir amb la
barreja de nabius i llet; el verd amb la barreja de blau i reseda, un tipus d’herba).
Estils
Generalment
es defineixen quatre estils:
Primer estil: es
caracteritza principalment pel joc de la perspectiva distribuïda de tres
formes: sòcol, columnes i murs. Podem trobar trofeus de caça i màscares amb una
perspectiva monofocal. Una altra característica d’aquest estil i que perdurarà
fins al segle III, és la tripartició
dels murs decoratius en tres edicles, per exemple, la idea de Vitruvi de
representar escenes de teatre, aniria just a l’edicle central.
 |
| Casa de Lívia (Palatí) |
Segon estil: la
peculiaritat és la representació d’elements arquitectònics d’origen alexandrí
disposats en un esquema tripartit i amb una certa reminiscència de les
estructures teatrals. Dins d’aquest estil sorgeixen dues derivacions, les
representacions cícliques i la còpia de grans quadres marcats per columnes i un
edicle central.
 |
| Paisatge de l'Odissea (Esquilí) |
Tercer estil: predominen
unes representacions arquitectòniques certament irreals, queden en un àmbit
secundari i se’ls dóna més rellevància a paraments ornamentals com les flors,
les garlandes, figures grotesques, etc.
 |
| Casa de Vettii (Pompeia) |
Quart estil: té
connotacions del segon estil. Es recupera els elements arquitectònics encara
considerant el seu caràcter fantàstic i irreal del tercer estil però descantat
les imatges d’un mode més realista.
 |
| Casa de Pinario Ceriale (Pompeia) |
Cal dir que, no hi ha un trencament cronològic entre aquests estils, sinó una continuïtat i una diversificació estilística segons el moment i el territori on es trobin aquests exemplars. També, destacar que, no a tots els llocs amb vestigis de pintura mural romana compleixen els dictàmens de Vitruvi, de vegades són dues capes d’arrebossat i fins i tot quatre, això dins de l’Arqueologia, en concret, amb la disciplina de l’arqueometria es pot esbrinar aquests aspectes com també la composició química i el procés de fabricació dels pigments que configuraven aquestes pintures.
‘’Allò que es desprèn del tipus de pintures murals, dels paviments i dels
béns mobles és un llenguatge que denota uns trets culturals i socials i els
gustos personals dels propietaris d’aquell habitatge.’’ (Cortés 2014: 321).
Vitruvi,
ja va executar aquestes normes arquitectòniques amb el coneixement que devien
ser unes construccions permanents i amb una llarga amortització. Bé, doncs
veritablement, ha aconseguit el que es va proposar, ja sigui en Pompeia fins a
Barcino, com qualsevol altre lloc amb petjada romana, podem gaudir de les
restes d’aquests emblemàtics i fascinants vestigis.
*************************
Bibliografia
BALIL, A., 1962, Pintura
Helenística y Romana, Instituto Español de Arqueología, Madrid, p. 185 –
193.
CORTÉS, A., 2014, L’interior
de la casa. Reflexió entorn de la decoració mural i musivària, Institut
d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 321 – 323.
OLVIER, J.L., 2011, Vitruvio.
Los diez libros de arquitectura, Alianza, Madrid.