Escrit per Judit Benavides Ameijeiras
 |
Un Augur explica Numa Pompilius el
Oracle de vol d'aus al rei de Bernhard Rode (1781)
Els mites en
l’antiguitat clàssica a vegades ens narren fets històrics des d’una visió
mítica com les fundacions de ciutats, l’establiment d’alguns cultes, etc. Així
doncs, no és una excepció que la creació de la religió romana tingui una base
mitològica. En aquest cas trobem que aquesta està atribuïda a un personatge:
Numa Pompili.
Numa és el segon
rei mític de Roma, conegut sobretot per les seves reformes religioses. Segons
el que ens relata Plutarc, en primer lloc, després d’eliminar la guàrdia
personal de l’anterior rei, va afegir un altre cos de sacerdots destinats al
culte de la figura de Ròmul que va anomenar flamen
Quirinalis. Els altres cossos de sacerdots que es dedicaven al
culte de Júpiter i Mart també van passar a anomenar-se flamenes. També Plutarc destaca la creació dels pontifices en el següent fragment:
“Se li va
atribuir a Numa l'arranjament i la creació dels sacerdots, els quals s'anomenen
pontífex, i fins tot diuen que va ser Pontífex màxim." Plut. Numa, IX
També hem de fer
menció de la creació d’una altra institució molt important dins de la religió
romana per part del rei Numa Pompili que va ser la de les Vestals:
“Se li va
atribuir la institució de les verges vestals, i en general totes les
coses
relatives a la
cura i la veneració del foc immortal del qual en són guardes." Plut. Numa,
XI
A part de
l’importantíssim culte de Vesta, Numa encara va afegir el dels Salii que
estava dedicat al culte del déu Mart.
Un altre aspecte
molt important en les reformes del rei Numa va ser la reforma del calendari
romà. El primer que ens explica Plutarc és que va intentar reduir les
diferències entre l’any lunar i el solar. Sabem que el primer consta de 354
dies mentre que el segon és de 365 i que per tant tenen 11 dies de diferència.
Segons ens explica Plutarc, en època de Ròmul aquesta diferència feia que
alguns mesos no arribessin als 20 dies mentre que d’altres podien ser de 35.
Per solucionar aquest problema, Numa va afegir aquests dies al mes de febrer
alternativament:
“Contant, doncs,
Numa que la resta d'aquella discrepància era d'onze dies, ja que
l'any lunar té
tres-cents cinquanta-quatre, y el solar tres-cents seixanta-cinc,
havent doblat
aquells onze dies, va aplicar un any sí i un altre no al mes de febrer aquest
embolismo, que
era de veint-i-dos dies [...]” Plut. Numa, XVIII
També Plutarc
ens relata que va canviar l’ordre dels mesos. Inicialment, març era el primer
mes de l’any, mentre que el gener i el febrer eren l’onzè i el dotzè en època
de Ròmul. Numa va decidir que els mesos de gener i febrer passessin a ser els
dos primers mesos de l’any i que el març fos el tercer:
“Va canviar
també l'ordre dels mesos, perquè a Març, que abans era el primer, el va fer
el tercer, i el
primer Gener, que era l'onzè sota el regnat de Ròmul, i dotzè i últim
Febrer, que ara
és el segon. Molts opinen que aquests de
Gener i febrer
van ser afegits per Numa [...]” Plut. Numa, XVIII
Bibliografia:
Plutarc, Vidas paralelas, volumenn I, Gredos (Hem traduït al català la seva traducció castellana).