 |
| Relleu romà on esta representat un sacrifici |
In
memoriam E.M
Com moltes altres religions, la
religió romana s’articulava al voltant de diverses idees o conceptes clau que
constituïen els seus pilars bàsics. Així doncs, mencionarem i explicarem els
més importants d’aquesta religió.
Religio i superstitio:
Malgrat que l’origen d’aquesta
paraula és incert, la religio designaria un sentiment de
veneració i, al mateix temps, de temor que sentien els romans vers les
divinitats. Per aquest motiu consideraven que dur a terme els rituals pels déus
era una obligació i que s’havien de realitzar escrupolosament.
El terme contrari de la religio és la superstitio que faria referència a aquelles
pràctiques que els romans consideraven que eren fruït d’un excessiu temor vers
les divinitats o als cultes estrangers. Per entendre bé la distinció entre
aquests dos termes que feien els romans, hem de fer referència a aquest
passatge de Sobre la
naturalesa dels déus de
Ciceró:
“nam qui totos dies precabantur et
immolabant, ut sibi sui liberi superstites essent, superstitiosi sunt
appellati, quod nomen patuit postea latius; qui autem omnia quae ad cultum
deorum pertinerent diligenter retractarent et tamquam relegerent, [i] sunt
dicti religiosi ex relegendo, [tamquam] elegantes ex eligendo, [tamquam] [ex]
diligendo diligentes, ex intellegendo intellegentes; his enim in verbis omnibus
inest vis legendi eadem quae in religioso. ita factum est in superstitioso et
religioso alterum vitii nomen alterum laudis.” De natura deorum, II, 72
“Les persones que passen els dies
sencers en la pregària i els sacrificis per assegurar que els seus fills les
sobrevisquin han estat anomenades "supersticions" — de
"superstes", supervivent—, i la paraula va anar adquirint amb el temps
un significat més ampli. D'altra banda, els que van revisar acuradament i per
així dir "van rellegir" tot el saber ritual van ser anomenats
"religiosos", de "relegere", rellegir, de la mateixa manera
que es diu "elegant" de "eligere", triar,
"diligent" de "diligere", estimar o cuidar-se de, i
"intel·ligent" de "intellegere", entendre; totes aquestes
paraules contenen, en efecte, el mateix sentit de "triar" o escollir
que es troba present en "religiós" . D'aquí els termes "supersticiós"
i "religiós" van passar a ser termes de censura i aprovació,
respectivament.”
Cultus:
Aquest concepte seria la posada en
pràctica del concepte que anteriorment hem explicat. Per tant, el terme cultus estaria lligat a tot el conjunt
de pràctiques, rituals i obligacions religioses que havien de fer els romans.
Cal destacar que per la mentalitat
romana eren molt importants els deures religiosos, ja que si els complien, els
déus vetllarien i garantirien el bon funcionament dels afers humans. En cas
contrari, els abandonarien, provocant d’aquesta manera un període de crisi. És
per aquest motiu que els romans relacionaven les èpoques de tensions i de
decadència amb l’abandonament dels rituals i els cultes religiosos.
Sacer:
Aquest adjectiu aplega dos
significats contraris. D’una banda, els romans l’utilitzaven per designar
aquelles coses i persones sagrades o divines. Aquesta connotació seria
positiva. L’altra, que seria negativa, era per aquelles coses que consideraven
impies o fins i tot maleïdes.
Pietas:
Aquest concepte designava un
sentiment que tenien els romans vers l’acompliment dels deures de totes
aquelles coses que respectaven, com podia ser la família, els déus o fins i tot
la pàtria. Per aquest motiu quan consideraven que un home era pius significava
que era virtuós.
Bibliografia:
Cicerón, Sobre la naturaleza de los dioses, Alba Libros, 1998.Espluga i Corbalán, Xavier i Miró i
Vinaixa, Mònica, Vida
religiosa a l’antiga Roma, Editorial
UOC, 2002.